dissabte, 10 de juliol del 2010

Si tant mengem, pugem al rànquing.

No és gens estrany que la província de Tarragona sigui la sisena més cara quan es parla dels preus dels aliments. Amb tanta "menjadora" oficial fins i tot anem una mic avall a la classificació. Entre els que mengen de la Diputació, Generalitat, Subdelegación, Consells Comarcals, Ajuntaments, Patronats Català Pro Europa, Candidatures varies, secretariats de partits, gerents d'empreses, presidents d'institucions i funcionaris que ja s'ho han tirat tot a l'esquena fa anys però ningu els pot fer fora, haurem de demanar reforços al Banc d'Aliments i Càrites.
Sempre ens quedarà marxar a una altra provincia a buscar el menjar però ja se sap que els taxis ens acabaran d'escurar la butxaca, els trens haurem d'anar a buscar-los fora de Tarragona (en taxi), els avions haurem d'agafar-los a la ciutat del costat sempre que no es queixin pels sorolls els del poble propietari dels terrenys i els busos ja veurem si arriben i quan arriben perquè sempre porten retard i van perdent peces pel camí ja que són de la guerra del francès.

A Tarragona enlloc d'omplir la cistella, amb 50 euros pots portar a les mans allò que has comprat. Abans eren altres temps i per això en diem abans. Si en diessim ara, no serien altres temps perquè serien els actuals. I això, que actualment, som al rànquing dels més cars i intentarem pujar posicions.

Aquest comentari no farà massa gràcia però que esperaveu, quan es toquen els diners i la butxaca ningu riu.


Escrit número 4

Foto: treta d'Internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada