En venda

Venc càmera de vídeo de primera marca, equipada amb les últimes tecnològies del mercat. Preu ecoòmic, semi-nova, amb estoig. La venc perquè no la utilitzo. Veure foto per comprovar la qualitat del producte. Com veure a la imatge, la càmera té sis angles de visió diferents.

Al comprador li regalo un sac de ciment, un de guix i una caixa de rajoles de bany perfectes per alicatar una cambra de bany de petites mides, de les que no tenen videt, dutxa, banyera ni lavabo. Espero ofertes.

Escrit número 10

Foto: imatge de la càmera que està en venda.

De ponys i polítics

L'Alcalde de Tarragona seguirà la seva campanya de dormir als barris per a conéixer als seus habitants i dormirà amb dos ponys properament. El Sr. Ballesteros s'ha compromés a compartir sostre una nit amb els dos animalons que la policia local vol fer fora al·legant que no estan en condicions suficients d'higiene i que la barraca on viuen no és del tot legal.

L'alcalde, acostumat a passejar el seu somriure colgate per tots els racons on hi ha problemes sense que els solucioni, pernoctarà amb els dos cavalls de butxaca i observarà el seu comportament per analitzar si poden seguir vivint on ara on cal que marxin a un altre indret.

Si s'observa que després de sopar consumeixen massa alcohol, se'ls farà fora. Si entren en discusions i debats absurds aixecant el to, se'la farà fora. Si durant la nit es tiren ventositats o es fan rots, se'ls farà fora. Si no passa res d'això, seguiran on ara estan.

Segons el Sr. Alcalde, els animals i les persones han d'aprendre a conviure perquè tenen moltes coses en comú. I mira que té raó l'alcalde. Ben analitzat, els animals tenen potes i els politics posen la pota cada dia, els animals tenen cua i les paraules dels politics porten cua. Per últim, molts animals han de portar morrió o estar lligats i molts politics estarien més bé calladets i quietets.

Escrit número 9

Foto: la Fresita, la meva gosseta malcriada.

Coca de la bona per a recordar ... o oblidar

Els paradistes del Mercat Central del Tarragona volen repartir coca entre els seus clients aquest divendres per a "celebrar" els primers mil dies a les instal·lacions provisionals que hi ha al davant de l'edifici que han de remodelar i que segueix tancat. Ho diu un servidor que viu davant del Mercat de sempre i només veu persones mirant-se les pedres i escombrant-les amb uns pinzellets petits.

Bé, pel que sembla volen fer aquesta celebració repartint coca però crec que s'han equivocat del tot amb la coca perque la volen donar de la dolça que, acompanyada d'un gotet de cava, et dona mal de cap. Crec que seria millor si la coca a repartir fos de l'altra, de la que no provoca malestar al cap i t'ajuda a no pensar en els problemes. No estic apostant per consumir ratlles i ratlles de coca que ja sabem que no es una droga legal. Parlo de fer una gran ratlla, de mil metres que doni la volta als passadissos de tot el mercat provisional i que puguin consumir els clients i els mateixos paradistes. Serà la única manera de no malpensar dels polítics i oblidar el problema que no té vies ràpides de solució. Res, un copet de nas per olorar-la i no consumir-la és suficient per colocar-se i pensar en el futur de manera més positiva.

No us enfadeu. Es que m'acabo de prendre el cigarret de fulles seques d'avellaner que consumeixo cada migdia per prescripció mèdica.

Escrit número 8

Foto: tomaquera que fa dies que creix a les excavacions abandonades del carrer Reding. A veure si un dels fruiters que ven al Mercat la utilitza i posa en venda els seus fruits.

Un primat, un nen i una Santa

Un primat i un nen actuaran a les festes de Santa Tecla de Tarragona. O això és el que he llegit aquest mati al diari. Hi posava que Macaco i Muchachito Bombo Infierno seran dos dels plats forts. Primer he pensat que ens fotriem al mico a la planxa com a plat convidat de les festes i que aquest tal Muchachito debia ser un cubà que ens faria els mojitos com a beguda convidada.
Però llegint més a fons la notícia ja he vist que no, que el cosí del ximpanzè i el nen que va deixar prenyat al dimoni fent-li un bombo al mig de l'infern no són comestibles. Ara hem d'esperar que cantin bé i que no "donin el cante" perquè al preu que van les entrades, 20 euros, han de cantar molt i molt bé. Jo amb un billet blau faig el café tres setmanes.
Posats a convidar gent rara, a qui més convidarà l'ajuntament de Tarragona?
Penso en Estopa (grup favorit de la Guàrdia Urbana), Ojos de Brujo (en homenatge a l'alcalde), El sueño de Morfeo (per acompanyar els discursos de Carme Crespo) i Los del Rio (que cobrarien gratis perquè el seu cosí Sergi forma part del govern). No sé, ja veurem txecs!

Escrit número 7

Foto: Cat Stevens fent la bacaina

Madrid es crema, es crema Madrid

Com sabem que a Madrid hi ha uns quants incendiaris, certs personatges molt cremats i altres elements sense llums, hem decidit que el concurs de focs de Tarragona el guanyi l'empresa Vulcano de la capital espanyola. Som elegants, sense més. Ens encanta el foc de Madrid, el que llencen al cel fent formes maques i el que llencen pels caixals amb unes formes ben lletges o sense formes. Madrid es cremaaaaa, es cremaaaaa Madrid.

Escrit número 6

Foto: Edifici Windsor on es van fer les primeres proves pirotecniques abans de participar a concursos.

Erre que erre

Raja: franja que separa a Catalunya i Espanya

Reja(s): Estat en que es troba l'Estatut gràcies al TC

Rija: Baralla de carrer que acaba amb uns guanyadors i uns perdedors. Coi, que real!

Roja: Selecció del bo i millor de Catalunya que fot un cop de mà a Espanya.

Ruja: Allò que fa un bon català quan veu certes imatges després de fotre el cop de mà a la Roja.

Consell:

No parleu mai de la "raja" quan jugui la "roja" perquè podrieu entrar en una "rija" i acabar entre "rejas" on tot fa tant de tuf espanyolista que et fa "rujar".

Mantingueu els vostres ideals amb fermesa, com el Martínez Soria a "Don erre que erre".

Escrit número 5
Foto: Paco Martínez Soria a Don erre que erre