
El ministre Moratinos està enamorat. Enamorat de la vida, de les flors i les violes, dels països i els seus ciutadans, dels puros i de Cuba, de tantes altres coses. Per això ara ens ha portat al nostre país una col·lecció de dissidents cubans que feien vaga de fam per protestar pel regim castrista. Ja té nassos protestar contra un "regim" posant-se a "regim" però cadascu fa el que vol i quan li sembla. Diu en Moratinos que a aquests ciutadans rebotats de l'illa els cuidarà al màxim, els acollirà, donarà sostre i feina.
I aquí hem escoltat les seves paraules esperançats que si dona feina i sostre als de fora també ens en doni a nosaltres. A mi m'és igual perquè ja sóc jubilat però a la resta de ciutadans espanyols que no tenen sostre o estan a punt de perdre'l, que no saben com arribar a final de mes ni poden gastar-se diners al Lidl, que no tenen feina ni cobren cap ajuda ni subsidi, els importa i molt.
Alguns ja han trobat la solució. Es gastaran l'euro que els queda a la butxaca en betun marró per les sabates, es colaran d'amagat en un vaixell que vagi a La Havana i un cop començaran una vaga de fam (molts d'ells seguiran la que ja estan fent obligatoriament) per a pintar-se la cara amb el betun i demanar ser portats a Espanya.
Si aquí no cola la seva situació i només fan pena els qui arriben de fora la solució passa per anar sortir i tornar a entrar simulant l'accent cubà. Els jubilats no podran fer la trampa perquè enlloc de torradets, color cubà perquè s'entengui, ara ja estan negres i semblen més africans que no pas dissidents castristes.
Moratinos tampoc passaria la prova perquè, com indica el seu nom, es deu posar cada dia "morat" i ha anat adquirint un color de cara més aviat rosat que, acompanyat per les dimensions del seu cos cada cop més inflat, el podrien confondre amb... oing, oing.
Que gran que és Espanya i que petita la closca dels ministres espanyols.
Escrit número 11
Foto: Moratinos pensant en la vida, les flors i violes.