No cal preocupar-se, tot va bé

Tot pensant en la canço de Boby McFerry que es diu "don't worry be happy" o sigui "no et preocupis, sigues feliç" he pensat en els següents temes:

El govern de Montilla cau com un "castell" de cartes, don't worry, be happy

El sector de l'automoció no va "sobre rodes", don't worry be happy

L'atur baixa al juliol i pujarà al setembre, don't worry, be happy

Els toreros tenen un "atac de banyes" don't worry be happy

Rajoy utilitza tirants i no utilitza cinturó, don't worry be happy

L'Estatut que tornen de Madrid cap en una capsa de llumins, don't worry be happy

El govern no controla ni als controladors, don't worry be happy

don't worry be happy

Escrit número 17

Foto: la abeja Maya després d'una sessió de chill out

La cultura taurina i la dels taurins

Avui és un dia històric, per a celebrar i beure cava. La votació del Parlament de Catalunya que ha permés prohibir les curses de braus és un gran pas endavant. La democràcia és un dret i un deure, una opció a respectar. Per això cal que es respecti la que han prés els diputats de la cambra catalana. Els anti-taurins estem contents. Els qui defensaven la matança com a cultura popular ens han culturitzat una mica més a foros d'opinió com el del diari El Pais. Guaiteu alguns dels comentaris dels qui parlen de cultura i quedeu-vos parats:

Comentari 1: Y la utilización de menores en los castellets ¿que?...¿como se permite esa violación de los derechos del menor y se atenta contra su seguridad?..espero que en cuanto el PP gane las elecciones probiba que los menores de 18 años participen en semejantes espectaculos arcaicos y peligrosos.

Esther - 28-07-2010 - 12:24:25h

Comentari 2: Juro solemnemente no comprar ningun producto catalán. Ayudar a nazis prohibicionistas es inmoral.

Jon - 28-07-2010 - 12:24:07h


Comentari 3: Si vienen por México no digan que son catalanes, pendejos afeminados !!

Cuauhtémoc, D.F. - 28-07-2010 - 12:24:05h


Què us sembla? Quina cultura oi? La cultura de l'insult que demostra que són tots uns incultes. Res més a dir. Visca Catalunya sense toros!

Escrit número 16:
Foto: portada del cassette "Vaya torito" del Fary

Super preus i super estafa

Deuen ser els anys que tinc però no entenc res del que està passant amb els preus actualment. Ho dic per això de la crisi i pel fet que les televisions ens inundin amb anuncis amb preus de marques conegudes que mai haguèssim pogut pensar. A la Coca Cola li han tret les corves i han omplert el contingut de manera que, pel mateix preu, ens regalen mig litre més. Feta la liposucció per treure les cartutxeres a l'envas, què farem els qui varem estar anys i anys fent cursos per saber agafar aquella ampolla tan rara?

Més exemples. La Pepsi val un euro el litre i això que és el mateix contingut i el mateix continent que abans costava més diners. Algun gaspatxo que abans valia un euro i mig ara val un euro, certs iogurts que abans passaven dels 50 cèntims l'unitat ara valen menys d'un euro el pack de quatre o, per exemple, els sucs de taronja del minute maid han baixat de preu de forma considerable. A això hi sumem les ofertes del 3 per 2 del Carrefour, les del preu especial del Mercadona que ha rebaixat els productes de marca pròpia i altres "gangas" que ens posen en safata perquè no deixem de comprar.

I és clar, acabes pensant en com és possible que ara venguin a aquests preus i no perdin diners quan abans venien més car. I la conclusió és ben fàcil. Abans ens estafaven com a tontos i ara encara hi guanyen diners. Els super preus ens demostren que abans es feien unes super estafes.

A mi el que més em molesta és el tema cocacola perquè ara, amb aquesta ampolla nova tan recte i acosumat a la d'abans, no sé com agafar-la i em cau a terra. Algú sap on fan cursos per al consum apte de la Coca Cola?

Escrit número 15

Foto: robada d'internet (és una estafa, oi?)

Epi, Blas, les obres i el fracàs

Tot va començar ara fa deu anys, quan ZP va arribar al poder al PSOE. I una dècada després, Zapatero ha dit als seus "hace diez años os dije que no estabamos tan mal y ahora os digo que estamos mejor y que vosotros lo vivireis". Només li faltava acabar la frase dient "lo vivireis porque aqui no se va ni Dios y me quedo solo. Nos hundiremos juntos".

Això ho deia el mateix dia que el ministre de foment José Blanco (l'espanyol que ens té a tots ben negres) anunciava que hi ha tot un seguit d'obres importants que no es faran. La segona comunitat més afectada és Catalunya.
Fixeu-vos. ZP diu ahir que respectarà al màxim l'Estatut que ens ha quedat un cop el TC, presidit per Eduardo Manostijeras, l'ha convertit en confeti i Blanco ens retalla obres al mateix temps. Semblen Epi i Blas discutint-se per una galeta el dia que el monstre de les galetes tenia vacances i Epi i Blas van descobrir el seu amor passional i ocult.
Sort en tenim del diputat reusenc Francesc Vallès que encara defensa la pèrdua de les obres que ens afecten a les nostres comarques dient que no n'hi ha per tant. Si senyor, quan un té cara, que la tingui ben dura i posats a dir mentires, que les digui ben grosses.
I per part de CiU, perquè aquí n'hi ha per tots, gràcies al diputat Pere Macias per parlar de la pèrdua de les obres a diversos mitjans i citar únicament les que es perden a Girona. A Tarragona que ens bombin, com sempre menys quan hi ha eleccions.
La lectura d'aquestes paraules dels politics l'han de fer els més de 100.000 ciutadans que, segons les mateixes previsions del ministre Blanco, es quedaran a l'atur gràcies a la reducció de les obres que estem comentant. No passa res, 100.000 quan la xifra d'aturats passa dels 4.000.000, no és res ni es nota.
De fet tampoc es notaria si enviéssim a aquesta llista de gent sense feina a tots els diputats i senadors que fan passadissos i mai son a l'hemicicle quan toca. Amb els que veiem a la tele quan enfoquen la sala, una trentena, aniríem més que sobrats i no caldria mantenir tants politics que arriben a Madrid per menjar bé, viatjar gratis i riure-se'n de nosaltres.

Escrit número 14

Foto: Epi i Blas al dormitori, pactant acords de govern

Per culpa d'un no en treballa cap

I encabat diuen que treballen. Aquest mati he anat a fer unes gestions sobre la meva recent jubilació a l'Agencia Tributaria i per coses de la vida he hagut d'anar a la de Reus. He arribat a dos quarts de deu del mati i aquesta oficina estatal estava tancada i els seus treballadors eren el carrer. Hi ha vaga, he pensat. Però no.

La sorpresa ha estat saber que l'agent de seguretat privada que custodia la seu de la tributaria de Reus i que arriba cada mati a les set, no s'havia presentat al lloc de treballl aquest dimarts. I pel que sembla és l'únic que té claus per obrir aquesta delegacio.

Es clar, els funcionaris estaven més contents que mai i comentaven la jugada fora al carrer. Més que estar preocupats, reien i feient petar la xerrada mentre els ciutadans que ens anavem acostant a l'edifici per a fer les nostres gestions estavem cada cop més alterats i alguns fins i tot emprenyats quan preguntaven als funcionaris i aquests responien amb la mala gana habitual.

Ha estat una vergonya. Que per culpa d'un agent de seguretat privada s'aturi tota una administració tan important com l'agencia tributaria es per a presentar una denuncia. Així va el país.

Jo traslladaria a tots aquests dropos que es rasquen la cacauera a la tributaria reusenca fins a una altra agencia, la espacial europea. I els posaria dins un cohet i els enviaria a la lluna. Potser alli ens serien més útils.

Escrit número 13 (i és dimarts)

Foto: Exemple de funcionari en ple rendiment

Baldrick Moratinos

Segur que recordeu una mitica serie que fa uns anys s'emetia per la televisió de Catalunya i que protagonitzava Rowan Atkinson, Mister Bean. Es deia L'escurço negre i narrava les aventures del fill del rei d'Anglaterra i els seus ajudants. El fill del rei era el propi Escurçó negre i el seu criat es deia Baldrick.

Al veure aquesta foto m'ha vingut al cap un capítol on el Baldrick es vesteix de dona per fer-li un favor al seu amo que està, com sempre, contra les cordes i a punt de ser decapitat. Quan i el criat es troben, la conversa és aquesta:

BALDRICK: Senyor, ja estic a punt per la cita. Que us sembla?

ESCURÇÓ: Baldrick, sembles un cagalló vestit de dona.

No sé perquè la foto m'ha recordat a la conversa de la serie però per alguna cosa deu ser. A vegades, quan es tracta de persones públiques i d'actes que saps que segueix tota la premsa, més val mirar-se al mirall abans de sortir vestit de no sé que. La foto està feta a Afganistan on de ben segur que Moratinos va passar-ho malament perquè allí ni mengen porc ni beuen cervesa.

Escrit número 12

Foto: Moratinos "Baldrick" fent el ridícul internacional

Tots cap a Cuba que paga Moratinos

El ministre Moratinos està enamorat. Enamorat de la vida, de les flors i les violes, dels països i els seus ciutadans, dels puros i de Cuba, de tantes altres coses. Per això ara ens ha portat al nostre país una col·lecció de dissidents cubans que feien vaga de fam per protestar pel regim castrista. Ja té nassos protestar contra un "regim" posant-se a "regim" però cadascu fa el que vol i quan li sembla. Diu en Moratinos que a aquests ciutadans rebotats de l'illa els cuidarà al màxim, els acollirà, donarà sostre i feina.

I aquí hem escoltat les seves paraules esperançats que si dona feina i sostre als de fora també ens en doni a nosaltres. A mi m'és igual perquè ja sóc jubilat però a la resta de ciutadans espanyols que no tenen sostre o estan a punt de perdre'l, que no saben com arribar a final de mes ni poden gastar-se diners al Lidl, que no tenen feina ni cobren cap ajuda ni subsidi, els importa i molt.

Alguns ja han trobat la solució. Es gastaran l'euro que els queda a la butxaca en betun marró per les sabates, es colaran d'amagat en un vaixell que vagi a La Havana i un cop començaran una vaga de fam (molts d'ells seguiran la que ja estan fent obligatoriament) per a pintar-se la cara amb el betun i demanar ser portats a Espanya.

Si aquí no cola la seva situació i només fan pena els qui arriben de fora la solució passa per anar sortir i tornar a entrar simulant l'accent cubà. Els jubilats no podran fer la trampa perquè enlloc de torradets, color cubà perquè s'entengui, ara ja estan negres i semblen més africans que no pas dissidents castristes.

Moratinos tampoc passaria la prova perquè, com indica el seu nom, es deu posar cada dia "morat" i ha anat adquirint un color de cara més aviat rosat que, acompanyat per les dimensions del seu cos cada cop més inflat, el podrien confondre amb... oing, oing.

Que gran que és Espanya i que petita la closca dels ministres espanyols.

Escrit número 11

Foto: Moratinos pensant en la vida, les flors i violes.

En venda

Venc càmera de vídeo de primera marca, equipada amb les últimes tecnològies del mercat. Preu ecoòmic, semi-nova, amb estoig. La venc perquè no la utilitzo. Veure foto per comprovar la qualitat del producte. Com veure a la imatge, la càmera té sis angles de visió diferents.

Al comprador li regalo un sac de ciment, un de guix i una caixa de rajoles de bany perfectes per alicatar una cambra de bany de petites mides, de les que no tenen videt, dutxa, banyera ni lavabo. Espero ofertes.

Escrit número 10

Foto: imatge de la càmera que està en venda.

De ponys i polítics

L'Alcalde de Tarragona seguirà la seva campanya de dormir als barris per a conéixer als seus habitants i dormirà amb dos ponys properament. El Sr. Ballesteros s'ha compromés a compartir sostre una nit amb els dos animalons que la policia local vol fer fora al·legant que no estan en condicions suficients d'higiene i que la barraca on viuen no és del tot legal.

L'alcalde, acostumat a passejar el seu somriure colgate per tots els racons on hi ha problemes sense que els solucioni, pernoctarà amb els dos cavalls de butxaca i observarà el seu comportament per analitzar si poden seguir vivint on ara on cal que marxin a un altre indret.

Si s'observa que després de sopar consumeixen massa alcohol, se'ls farà fora. Si entren en discusions i debats absurds aixecant el to, se'la farà fora. Si durant la nit es tiren ventositats o es fan rots, se'ls farà fora. Si no passa res d'això, seguiran on ara estan.

Segons el Sr. Alcalde, els animals i les persones han d'aprendre a conviure perquè tenen moltes coses en comú. I mira que té raó l'alcalde. Ben analitzat, els animals tenen potes i els politics posen la pota cada dia, els animals tenen cua i les paraules dels politics porten cua. Per últim, molts animals han de portar morrió o estar lligats i molts politics estarien més bé calladets i quietets.

Escrit número 9

Foto: la Fresita, la meva gosseta malcriada.

Coca de la bona per a recordar ... o oblidar

Els paradistes del Mercat Central del Tarragona volen repartir coca entre els seus clients aquest divendres per a "celebrar" els primers mil dies a les instal·lacions provisionals que hi ha al davant de l'edifici que han de remodelar i que segueix tancat. Ho diu un servidor que viu davant del Mercat de sempre i només veu persones mirant-se les pedres i escombrant-les amb uns pinzellets petits.

Bé, pel que sembla volen fer aquesta celebració repartint coca però crec que s'han equivocat del tot amb la coca perque la volen donar de la dolça que, acompanyada d'un gotet de cava, et dona mal de cap. Crec que seria millor si la coca a repartir fos de l'altra, de la que no provoca malestar al cap i t'ajuda a no pensar en els problemes. No estic apostant per consumir ratlles i ratlles de coca que ja sabem que no es una droga legal. Parlo de fer una gran ratlla, de mil metres que doni la volta als passadissos de tot el mercat provisional i que puguin consumir els clients i els mateixos paradistes. Serà la única manera de no malpensar dels polítics i oblidar el problema que no té vies ràpides de solució. Res, un copet de nas per olorar-la i no consumir-la és suficient per colocar-se i pensar en el futur de manera més positiva.

No us enfadeu. Es que m'acabo de prendre el cigarret de fulles seques d'avellaner que consumeixo cada migdia per prescripció mèdica.

Escrit número 8

Foto: tomaquera que fa dies que creix a les excavacions abandonades del carrer Reding. A veure si un dels fruiters que ven al Mercat la utilitza i posa en venda els seus fruits.

Un primat, un nen i una Santa

Un primat i un nen actuaran a les festes de Santa Tecla de Tarragona. O això és el que he llegit aquest mati al diari. Hi posava que Macaco i Muchachito Bombo Infierno seran dos dels plats forts. Primer he pensat que ens fotriem al mico a la planxa com a plat convidat de les festes i que aquest tal Muchachito debia ser un cubà que ens faria els mojitos com a beguda convidada.
Però llegint més a fons la notícia ja he vist que no, que el cosí del ximpanzè i el nen que va deixar prenyat al dimoni fent-li un bombo al mig de l'infern no són comestibles. Ara hem d'esperar que cantin bé i que no "donin el cante" perquè al preu que van les entrades, 20 euros, han de cantar molt i molt bé. Jo amb un billet blau faig el café tres setmanes.
Posats a convidar gent rara, a qui més convidarà l'ajuntament de Tarragona?
Penso en Estopa (grup favorit de la Guàrdia Urbana), Ojos de Brujo (en homenatge a l'alcalde), El sueño de Morfeo (per acompanyar els discursos de Carme Crespo) i Los del Rio (que cobrarien gratis perquè el seu cosí Sergi forma part del govern). No sé, ja veurem txecs!

Escrit número 7

Foto: Cat Stevens fent la bacaina

Madrid es crema, es crema Madrid

Com sabem que a Madrid hi ha uns quants incendiaris, certs personatges molt cremats i altres elements sense llums, hem decidit que el concurs de focs de Tarragona el guanyi l'empresa Vulcano de la capital espanyola. Som elegants, sense més. Ens encanta el foc de Madrid, el que llencen al cel fent formes maques i el que llencen pels caixals amb unes formes ben lletges o sense formes. Madrid es cremaaaaa, es cremaaaaa Madrid.

Escrit número 6

Foto: Edifici Windsor on es van fer les primeres proves pirotecniques abans de participar a concursos.

Erre que erre

Raja: franja que separa a Catalunya i Espanya

Reja(s): Estat en que es troba l'Estatut gràcies al TC

Rija: Baralla de carrer que acaba amb uns guanyadors i uns perdedors. Coi, que real!

Roja: Selecció del bo i millor de Catalunya que fot un cop de mà a Espanya.

Ruja: Allò que fa un bon català quan veu certes imatges després de fotre el cop de mà a la Roja.

Consell:

No parleu mai de la "raja" quan jugui la "roja" perquè podrieu entrar en una "rija" i acabar entre "rejas" on tot fa tant de tuf espanyolista que et fa "rujar".

Mantingueu els vostres ideals amb fermesa, com el Martínez Soria a "Don erre que erre".

Escrit número 5
Foto: Paco Martínez Soria a Don erre que erre

Si tant mengem, pugem al rànquing.

No és gens estrany que la província de Tarragona sigui la sisena més cara quan es parla dels preus dels aliments. Amb tanta "menjadora" oficial fins i tot anem una mic avall a la classificació. Entre els que mengen de la Diputació, Generalitat, Subdelegación, Consells Comarcals, Ajuntaments, Patronats Català Pro Europa, Candidatures varies, secretariats de partits, gerents d'empreses, presidents d'institucions i funcionaris que ja s'ho han tirat tot a l'esquena fa anys però ningu els pot fer fora, haurem de demanar reforços al Banc d'Aliments i Càrites.

Sempre ens quedarà marxar a una altra provincia a buscar el menjar però ja se sap que els taxis ens acabaran d'escurar la butxaca, els trens haurem d'anar a buscar-los fora de Tarragona (en taxi), els avions haurem d'agafar-los a la ciutat del costat sempre que no es queixin pels sorolls els del poble propietari dels terrenys i els busos ja veurem si arriben i quan arriben perquè sempre porten retard i van perdent peces pel camí ja que són de la guerra del francès.

A Tarragona enlloc d'omplir la cistella, amb 50 euros pots portar a les mans allò que has comprat. Abans eren altres temps i per això en diem abans. Si en diessim ara, no serien altres temps perquè serien els actuals. I això, que actualment, som al rànquing dels més cars i intentarem pujar posicions.

Aquest comentari no farà massa gràcia però que esperaveu, quan es toquen els diners i la butxaca ningu riu.

Escrit número 4

Foto: treta d'Internet.

Buscant la llum al carrer Reding

Davant la notícia que els botiguers del carrer Reding no tenen llum, els propis afectats s'han posats a treballar en buscar les solucions. El propietari de la bogaderia ha dit que aprofitarà la força dels tambors de les rentadores per posar-hi al costat unes nories que permetran centrifugar l'aigua a gran velocitat i generar l'energia suficient per abastir als seus clients i entregar-los la roba que els toca i no pas, cas que estiguin a les fosques, la del veí o veïna.

Com els últims dies no tenien llum a la bogaderia, s'havien donat importants casos de confusió en les entregues. Al director d'un conegut hotel del carrer, client habitual de l'establiment, se l'havia vist passejant tot lluint un "picardies" de color morat que et feia caure de cul. Dues venedores del mercat, també clientes de la bogaderia, despatxaven a la parada vestides d'executiu i el gerent d'una empresa municipal que hi ha a la zona propera a Reding va anar a queixar-se perquè li havien encongit el tanga i els sostens provocant-li talls de circulació i irritacions a certes parts i hores del dia. Per culpa de l'errada, ha hagut de gastar-se 300 euros del seu sou en la compra de noves peces interiors a la llenceria que, tot i el seu nom, està molt a prop de la bogaderia.

Per la seva part, el propietari de l'estanc de Reding ha solucionat la falta de llum aprofitant els encenedors que té al seu negoci. Ara despatxa amb més claror que mai perquè els encen tots a la vegada i, per si li faltés llum, es posa un Montecristo del número 5 a cada orella i dos Señoritas als forats del nas. Alguns turistes es pensen que han arribat les festes de Santa Tecla al confondre a l'estanquer amb la Vibria.

Escrit número 3

Foto: cedida per l'empresa municipal

KH7 desincrusta tot allò que s'enganxa

L'any 2010 el Diari de Tarragona diu: Albert Vallvé quiere repetir como número 2 de las listas municipales de Convergència i Unió para las eleccions de 2011 y ha afirmado que está convencido del proyecto de la candidata a la alcaldia Victòria Forns. Vallvé asegura sentirse bien para repetir otro mandato más que será el último.

L'any 2068 el Diario de Tarragona dirà: Albert Vallvé quiere repetir como número 2 de las listas municipales de Convergència i Unió para las elecciones de 2069 y ha afirmado que está convencido del proyecto de la candidata a la alcaldia Victòria Forns III, nieta e hija de las que ya fueron alcaldesas de la ciudad. A sus 146 años, Vallvé asegura sentirse bien para repetir otro mandato y no sabe si será el último. Unió Democràtica no se opone a la decisión de Vallvé. Josep Antoni Duran Lleida II, presidente del partido, ha dado su vistobueno desde la nave Inter Parlamentària que estos días atraviesa la constelación Alfa.

Escrit número 2.

Foto: Vallvé al 2068. Falten 58 anys perquè es tiri aquesta foto.

Antonio Rodríguez recollirà la brossa "porta a porta"

El Regidor de Serveis Públics de l'Ajuntament de Tarragona, mal polític i millor persona, ha imposat un estricte horari per a llençar les escombreries als tarragonins. Tenim dues hores per: fer la tria si no l'hem feta, lligar les bosses, sortir de casa, baixar les escales, creuar el carrer, aixecar la tapa de cada contenidor i anar llençant les bosses, tornar a creuar el carrer, pujar les escales, tancar-nos a casa, beure'ns el got de llet calentet, apagar la llum i posar-nos al llit. Tot això ho hem de fer de 20 a 22 hores, moment en què sona el "Toque de queda" i passen a fer revisió pels carrer els agents de la Guàrdia Urbana.

Hi ha tarragonins que tarden dues hores en arribar als contenidors, un pel aïllats de les seves cases. Per aquest motiu el Regidor Rodríguez s'ha ofert ell mateix, en persona, a passar, casa per casa, a recollir les bosses d'escombreries i dipositar-les als contenidors. Rodríguez farà el recorregut acompanyat d'un trineu estirat per deu rens i anirà cantant "a Tarragona, Visca el Nadal tot l'any!."

Els tarragonins que no rebin la visita del regidor i que no arribin a temps per a llençar la brossa entre les 20 i les 22 hores, hauran de guardar-la a casa i esperar al dia següent. En cas d'acumular-ne molta, està prohibit fer llençament de bosses des dels balcons o terrases pel perill que impactin al cap dels turistes o matin alguns dels rens que tinguin el dia de festa i passin per la zona casualment.

Escrit número 1.

Foto: web de l'AJuntament de Tarragona.